Reflexió sobre l'educació

2. Video: Miguel Àngel Santos Guerra

Després d'escoltar la metàfora que fa Miguel Àngel Santos Guerra sobre l'educació, m'he quedat cinc minuts en silenci, pensant. Pensava molt ràpidament en moltes coses. Primer en una afirmació rotunda: estic totalment d'acord amb la idea que transmet la metàfora de l'aigua. Segon, una pregunta que voltava i voltava pel meu cap: com puc jo posar en pràctica aquest concepte en la meva pràctica diària, quan el sistema educatiu i la meva manca de formació en aquest sentit m'ho posa tan difícil? Penso sobre el que diu Santos, que l'educació no és la transmissió i l'acumulament de conceptes, sinó el saber com trobar-los, com fer-los servir i com compartir-los. Sovint, premiem als alumnes que saben més, en el cas de l'esenyament de la llengua anglesa, posem millor notes als alumnes que omplen millor els buits en un examen, però ens oblidem que només estem "omplint el got" i que no els estem indicant on poden trobar les paraules que no saben per omplir els buits, és així realment com s'ha d'ensenyar?

Pel que fa al concepte d'escola com a reproductora o transformadora, està clar que segons Santos l'escola ha de poder canviar les societats per a millor, educant des de l'esperit crític (constructivament) en qualsevol situació i no reproduint sempre els mateixos patrons. Aquest fet em fa pensar que de vegades tendim a ensenyar hàbits, valors i normes de la manera que nosaltres pensem és la millor o més correcte, però no ajudem a que els alumnes vegin per ells mateixos com és la situació, que és el que creuen han de fer i analitzar les conseqüències. També el fet que l'escola es consideri com reproductora em fa pensar molt en política, en ideologia i també en religió. Fent que l'eduació sigui una simple transmissió de coneixements, valors, hàbits i normes fem de l'esenyament un fet subjectiu limitant-nos només a la transmissió d'aquests des de el nostre punt de vista i no ajudant, un altre cop, a l'alumne a crear la seva pròpia visió de les coses.
Per una altra banda, trobo molt encertada la idea de què l'escola s'ha simplificat, amb paraules de Santos "El regne de lo cognitiu", valorant només els nostres coneixements sobre les matèries que hem estudiat o hem d'ensenyar i no valorant altres aspectes com la resolució de problemes, l'esperit crític, l'amor pel que fem o volem fer i en cap cas es valora cap aspecte afectiu o emocional. També, la manera com parla de la intel·ligència em fa recordar altres textos que he llegit i m'han fet pensar en aquest concepte, com per exemple, les diferents maneres de veure el concepte de la intel·ligència en diferents parts del món. En algunes societats de asiàtiques, sovint valoren la intel·ligència no com la gran acumulació de coneixement sinó com l'ús que se'n fa d'aquest coneixement en el rol social que desenvolupa cadascú. No és més intel·ligent qui sap més coses sinó qui desenvolupa la seva tasca dins la societat més intel·ligentment.

No és un punt a analitzar de la tasca, però crec important mencionar la història que Santos explica sobre una mestra que li va enviar una carta. Aquest punt m'ha fet reflexionar molt. Tinc 24 anys i adoro la meva feina, no vull fer una altra cosa a la meva vida que no estigui relacionada amb l'ensenyament, però tinc por de veurem, en el futur, escrivint una carta com la que ell explica. És un fet que sovint em preocupa i crec que a molts altres mestres també.

"El problema principal no es el problema, el problema principal es como vivimos el problema". Aquesta és una frase que diu Santos i que em sembla impossible no citar en la meva reflexió. Aprenem més esbrinant com solucionar un problema que del problema en si. I aquest fet no només es pot aplicar a l'ensenyament o l'aprenentatge sinó o a qualsevol aspecte de la nostra vida. És per aquest darrer motiu que penso que és la nostra obligació aplicar aquesta filosofia a les aules ja que tot i que els nostres alumnes aprenguin tots els continguts de les nostres programacions i siguin brillants, quan acabin la seva etapa escolar potser no necessiten aplicar mai algun d'aquests conceptes, però el fet d'aprendre a enfrontar-se a problemes i saber solucionar-los de la millor manera possible, serà un aprenentatge que els ajudara durant tota la vida.

L'últim punt a analitzar i reflexionar és el canvi en la selecció i formació del professorat. Haig de dir que aquest ha estat el més difícil de tots, i en ser l'últim que en Santos comenta, és el punt que m'ha deixat més pensativa i alhora més angoixada. Estic totalment d'acord que s'ha de començar per aquí i també crec que no es valora suficientment la responsabilitat i paper que tenen els mestres dins d'una societat. Qui no ha sentit la frase que Santos diu citant Bernard Shaw "Quien sabe hace y quien no enseña"? sinó aquesta, alguna molt semblant. Penso que el sistema de formació del professorat i la seva selecció no és l'adequat, sovint trobem mestres que mai han volgut ensenyar però que desenvolupen aquesta tasca perquè no han tingut altres opcions millors o perquè pensen que és una opció fàcil. Aquest fet, a més de provocar una mala pràctica per part d'aquestes persones, sovint desmotiven altres mestres que veuen la seva feina poc valorada.


Acabo la meva reflexió amb algunes preguntes que em faig a mi mateixa i que al principi d'aquesta reflexió ja em feia: Com puc jo posar en pràctica tots aquests conceptes? Com puc jo com a mestra d'anglès transmetre aquests conceptes si formo part d'un sistema que el que em transmet a mi i m'exigeix (a la pràctica) és totalment el contrari?

Seguiré reflexionant sobre tot això. 



Com a punt final de la meva tasca m'agradaria compartir dos videos. El primer és una part d'una entrevista que Eduard Punset li va fer a Roger Schank. Segons Schank, el sistema educatiu implantat en les societats "desenvolupades" està totalment equivocat. L'entrevista sencera és molt llarga, però aquí us penjo la part que tracta sobre l'ús de les noves tecnologies en l'educació. Tota l'entrevista és molt interessant, però aquest tema en concret m'ha fet reflexionar molt. En el meu cas, sóc la coordinadora d'informàtica de l'escola i estic fent un seminari sobre les TAC i comparar la visió de Schank amb el que aprenc al curs m'ha fet pensar bastant. No se si Schank té la raó absoluta, però m'ha fet pensar molt en com estic ensenyant i crec que aquest és l'objectiu de la tasca. Aquí teniu el video:

Aquest segon vídeo simplement ens mostra la increïble influència que, no només els mestres, sinó els adults en general (pares, mares, avis, germans, etc..) tenim en els nens i nenes. Com les nostres accions poden determinar les reaccions i comportaments que aquests nens poden imitar en el futur quan siguin adults. M'ha semblat una manera curta però directa de veure aquest concepte.També m'ha fet reflexionar i adonar-me que simples coses que fem a la nostra vida diària (pegar no, però parlar per telèfon, cridar mentre conduïm o fumar davant dels nens) poden representar conseqüències molt negatives en els infants. Aquí està el vídeo:

Reflexió sobre l'educació

1. El nus al llençol.

La presentació power point anomenada El nus al llençol m’ha fet pensar i reflexionar sobre diferents aspectes. En primer lloc, m’he adonat que sovint i en molts aspectes de la nostra vida pensem que com més quantitat de qualsevol cosa millor, però de vegades oblido que la qualitat és millor que la quantitat. En aquest cas, aquesta presentació ens parla d’un aspecte personal de la nostra vida, com pot ser el temps dedicat a les persones que estimem i que ens estimen, com la nostra familia.

He estat reflexionant i me n’adono que aquest concepte és perfectament aplicable a la meva professió. Quan tenim alumnes amb alguna necessitat, sobretot alumnes amb problemes emocionals, tendim a dedicar molt temps aquests alumnes, no només explicant més les coses o preparant materials adequats sinó també a cridant-los l’atenció i fins i tot enfadant-nos amb ells. Però, en el que em fa reflexionar aquest power point és si la meva angoxa per voler dedicar-los més temps (que no tinc ja que haig d’atendre a tota la diversitat del grup), és realment una angoixa justificada, o podria en canvi, dedicar-los menys temps però de més qualitat i obtenir potser així millors resultats. El fet d’un simple gest amb qualsevol alumne, pot ser més eficient que qualsevol paraula.

Seguint amb aquesta idea i per últim, penso després de veure aquest power point, si sovint disposo de la formació adequada per poder analitzar tots aquests aspectes en la meva vida professional i adequar-los a cada situació i alumne en concret. M’agradaria trobar per cada una de les diferents dificultats que em trobo en la meva pràctica diària, el meu “nus al llençol” amb cada un dels meus alumnes i així poder establir un vincle emocional que poguès ajudar-me a desenvolupar la meva tasca docent amb molta més qualitat i eficiència. És per això que la meva reflexió personal i final sobre aquesta presentació és la determinació de no oblidar-me d’això que acabo d’aprendre ara i que potser no tenia tant present com deuria fins aquest moment.

Quan varem posar en comú a classe aquesta reflexió, també vaig veure altres aspectes que suggeria aquesta presentació els quals jo no havia considerat, com per exemple, la importància que té la comunicació no verbal, el fet d’estar informats sobre les situacions familiars que poden estar vivint els nostres alumnes i sobretot la necessitat de establir una bona comunicació amb les famílies per tal de treballar juntament amb elles en la mateixa direcció.

Per concluir i resumir la meva reflexió, penso que haig de buscar sempre aquestes petites, però alhora grans, maneres de suplir la falta de temps per dedicar a un alumne amb fets que transformen el poc temps en temps de qualitat i que gestos tan significatius, poden ajudar a l’alumne molt més que hores d’explicació de qualsevol concepte relacionat amb la llengua anglesa. 

Seguretat i Salut Laboral del i la Docent

Tasca 2. Condicions de seguretat i salut

Fins aquest curs, la persona encarregada de l’àrea d’anglès a la meva escola era itinerant (fins aquest curs no s’havia implantat la sisena hora)  i només tenia dos hores de classe amb cada grup. Per aquest motiu, i perquè és una escola molt petita, no disposem d’aula d’anglès i les classes es fan a l’aula ordinària de cada grup. És per això que el meu anàlisi sobre les condicions de seguretat i salut serà en general de totes les aules del centre i no d’un espai en concret.

En primer lloc, a nivell de seguretat puc dir que l’escola no presenta grans riscos. Tot el sistema elèctric ( haig d’endollar i desendollar el radiocd moltes vegades durant la meva jornada laboral) està en bones condicions i en general les instal·lacions i mobiliari del centre són, tot i que antigues, correctes. Les escales no són relliscants i disposen d’una barana d’obra.

En segon lloc i sobre l'higiene ambiental, l'escola presenta un sistema de calefacció deficient. L'escola, com és antiga, té aules molt grans i sostres molt alts i els radiadors disponibles triguen molt en fer que l'ambient sigui agradable per poder treballar sense jaqueta i bufanda a l'hivern. A més a més, durant els caps de setmana, el sistema de calefacció s'apaga i això fa que tots els dilluns, i depenent de la temperatura exterior també els dimarts, faci moltíssim fred. Tant mestres com alumnes hem d'anar molt abrigats per poder treballar bé. També si sumem aquests aspectes el fet que hi ha molt pocs alumnes, l'ambient dins de l'aula és molt fred. Aquest tipus de risc pot provocar danys com per exemple dolors musculars (després d'una hora assegut/da davant d'un ordinador o en una reunió) i també refredats, creant un malestar en el personal docent i fent que alguns mestres hagin de faltar a la feina. Cal afegir que també crea malestar el fet que la persona encarregada de la neteja només vingui un dia a la setmana durant unes hores i que els lavabos per tant, estiguin la majoria de dies no gaire nets (a més a més no hi ha calefacció als lavabos).


En relació als aspectes de càrrega física, a la meva escola tenim els riscos i danys propis de qualsevol altre escola, com és estar dempeus prolongadament o estar davant d'un ordinador durant molta estona. No obstant, l'escola disposa de grans finestres per les quals, el dia que fa sol, entra gran quantitat de llum solar i fa que l'ambient sigui més agradable. És una escola que esta situada en un poble molt tranquil i per lo tant no hi ha problemes de grans sorolls. No obstant,com que no disposem de gimnàs ni sala de psicomotricitat adequada, el mestre d'educació física fa les seves classes (sobretot quan plou) en el vestíbul de la planta superior, zona que està situada directament al costat de l'aula de cicle superior. Quan haig de fer classe d'anglès amb cicle superior i els alumnes de parvulari tenen psicomotricitat, és gairebé impossible poder fer alguna activitat de comprensió auditiva o poder fer una explicació massa llarga ja que el soroll dels nens jugant em desconcentren tant a mi com als alumnes. Aquesta situació només es produeix un cop a la setmana i ho hem solucionat de manera que quan passa això vaig a fer classe a l'aula d'informàtica amb els alumnes de cicle superior, fent les activitats relacionades amb el nostre blog. Així doncs, el risc que podria comportar aquest aspecte no causa cap dany per mi, almenys fins que aquesta solució sigui possible.

Pel que fa als factors psicosocials, a l'escola no tenim cap alumne amb necessitats greus. Hi ha alumnes de famílies que provenen d'altres països i també alguns alumnes de famílies desestructurades i amb problemes econòmics. Com a mestre d'anglès no he tingut cap problema amb cap família ni alumne. No obstant, el fet que les altres mestres estiguin treballant juntes durant molts anys i en el mateix centre ha fet que l'adaptació hagi estat complicada per la manca d'informació sobre les característiques dels alumnes i les seves famílies. Aquest fet m'ha creat angoixa i preocupació al principi tot i que no m'han provocat grans danys en aquest nivell.


Per últim, i en referent als factors extralaborals, el fet que l'escola on treballo estigui a gairebé seixanta kilòmetres d'on visc és bastant esgotador. No només per la despesa econòmica que això suposa sinó per l'angoixa sobretot d'haver de conduir tanta estona per carreteres que a l'hivern poden ser perilloses o simplement perquè no saps si podràs arribar puntual.


En conclusió, les aules on treballo no presenten riscos, ni per tant danys laborals  greus. No obstant, en general l'escola és molt freda i la manca de calefacció crea malestar en els mestres ja que no es pot treballar adequadament. També el fet que no estigui gaire neta, que les aules tinguin molta pols i que els lavabos només siguin netejats un cop a la setmana no fa que l'ambient laboral sigui gaire còmode. Per una altra banda, el fet de treballar lluny del lloc de treball crea angoixa. No obstant, en general l'escola disposa d'instal·lacions correctes.

Seguretat i Salut Laboral del i la Docent

Tasca 1: Pla d'emergència

A la darrera sessió del curs varem parlar sobre la seguretat i salut laboral del o la docent. Seguint la metodología de la pràctica reflexiva i mitjançant una grealla, tots nosaltres varem fer primer una reflexió individual sobre el Pla d’emergència del centre i seguidament varem posar aquestes reflexions i idees en comú.

Per mi el pla d’emergència és un pla per evacuar o confinar les persones en un lloc, idea molt similar a la que els meus companys van expressar a classe quan ho varem posar en comú. Tot i que d’una manera més simplificada, varem arribar al mateix concepte que l’indicat en el manual Pla d’emergència del centre docent, editat pel Departament d’Educació. Segons aquest document, el pla d’emergència és un document que recull les actuacions que s’han de seguir davant d’una emergència, amb la finalitat de reduir la improvisació en cas que es produís qualsevol accident i té com a objectiu protegir als alumnes i al personal del centre.

En total des de l’any passat, he participat en tres simulacres d’incendis. El meu darrer simulacre, a l’escola on actuament treballo (l’Escola Vilademàger), va anar bé.L’entorn el conec molt bé. L’escola disposa d’un gran pati. Esta envoltada de grans voreres i de solars en els quals no hi ha cap construcció. Hi ha algunes cases al voltant de l’escola però en cap cas dificulten la sortida o entrada. En cas d’evacuació seria fàcil situar-se en un lloc segur (fora de l’escola). Per una altra banda, l’escola disposa de les escales interiors per accedir al segon pis (només hi ha dos pisos) i de les escales d’emergència, les quals són exteriors. No osbtant, crec que hauriem d’instal·lar un sistema d’alarmes ja que no en tenim i és la persona que detecta el perill qui dona personalment la veu d’alarma classe per classe. També s’hauria de col·locar un dossier a cada aula amb el pla d’emergència i assegurar-nos que qualsevol persona nova al centre el conegui. A més a més, les portes d’emergència de les aules de pavulari estan tancades amb clau i tot i que la clau està penjada just al costat de la porta, en cas de que el mestre no poguès obrir-la els alumnes serien incapaços de fer servir la clau.

Després de reflexionar individualment sobre aquest tema a classe, d’haver-ho posat en comú  amb meus companys i d’haver llegit el Pla d’emergència editat pel Departament d’educació, puc concluir que és importantíssim que tot el personal d’un centre conegui bé el pla d’emergència i quines són tant les situacions amb les que es poden trobar, com les diferents actuacions en cada cas. Hem de conèixer on estan les portes d’emergència i com funcionen (automatiques, manuals..), també quin tipus d’alarmes hi ha i què hem de fer en cada cas. És important que sapiguem quin és el recorregut i en quin ordre hem d’evacuar als alumnes.  Per una altra banda, cal que ens interesem per aquests aspectes. Si alguna escola no ens facilita directament aquesta informació cal adreçar-se a la persona responsable o a la comissió de riscos laborals del centre. En referència a l’actitut del mestre a l’aula en cas d’emergència, ell o ella ha de mantenir la calma en tot moment i en cas de trobar-se amb alguna dificultat personal comunicar-ho al mestre que tingui més aprop per tal que ell o ella pugui ajudar i/o fer-se càrrec de la situació. 

Hola a tots i a totes!

Avui començo el meu bloc així que haig de presentar-me. Em dic Alba i sóc mestre d'anglès. Vaig estudiar a la UB i aquest és el segon curs que treballo de mestre en una escola de primària.
Quan vaig acabar la carrera vaig anar a viure a un altre país ( ja sabeu...ganes de viure aventures abans de començar una vida de "grans" amb una feina seriosa i tot el que comporta :)) on vaig exercir de mestre d'Espanyol. Ara visc i treballo aquí i ensenyo anglès a l'escola d'un poble que es diu La Llacuna.
És un poble petitet d'uns 800 habitants. A l'escola tenim 73 alumnes i forma part de la ZER Serra d'Ancosa. Els alumnes estan agrupats per cicles i tot i així la classe més nombrosa és de 17 alumnes. L'any passat (el meu primer any) era tutora de 4t de primària en una escola de quasi 500 alumnes així que us podeu imaginar el canvi! Els primers dies han estat dificils ja que el funcionament i el ritme de l'escola és molt diferent al que jo estava acostumada. No osbtant estic aprenent molt d'aquesta experiència i espero que aquest curs m'ajudi a poder desenvolupar la meva tasca docent cada dia millor. Com diu John Cotton Dana:


"Who dares to teach must never cease to learn"





Ah! Se m'oblidava! potser quan cliqueu en el meu nom al blog general, surt un altre blog que es diu "English rappers", aquests són els meus alumnes que s'esforcen en "rapear" en anglès. Tot i que no guanyarem cap premi de blogs, estan treballant i aprenent molt sobre aquest món dels blogs ( i jo també amb ells!)