Tancament del curs

Vaig començar aquest curs amb una actitud molt escèptica. Suposo perquè és un curs obligatori i perquè em suposava, per la meva situació personal, un gran esforç poder assistir-hi.

No obstant, faig una valoració molt positiva del meu pas per aquesta formació. He après metodologies noves i he pogut escoltar i veure punts de vista diferents sobre la feina que fem, la qual cosa m'ha enriquit molt. No obstant, l'intens ritme del curs, compaginat amb la feina a jornada complerta, les hores dedicades a fer programacions, sovint més de lo normal degut a la inexperiència, m'ha fet sentir sovint molt angoixada i estressada, fet que potser no m'ha deixat treure'n tot el profit.

Per una altra banda, valoro positivament que se'ns vulgui fer pinzellades de diversos temes, però alhora penso que potser hagués estat més profitós poder tractar menys aspectes i poder aprofundir més en aquells que ens afecten més a nostra vida professional immediata, ja que al cap i a la fi, cada dia ens trobem amb la nostra realitat i ens hem d'enfrontar-hi.

En el meu cas, que sóc especialista d'anglès, puc fer també de tutora, però la realitat és que ara sóc mestre d'anglès i no se quan seré tutora, aixi que, alguna vegada he sentit que m'hagués agradat més aprofundir i aprendre metodologies i aspectes més enfocats a l'ensenyament d'una llengua ja que és aquest tema el que hem trobo diàriament superant i sobrevivint. De totes maneres, i com he dit abans, valoro el curs molt positivament ja que moltes coses que he après, les puc aplicar a la meva especialitat i per això hem sento satisfeta.

Com ja he comentat, en algunes ocasions m'he sentit estressada degut al ritme del curs i la feina que se'ns demanava. Sovint he sentit que era excessiva per les hores del curs ja que per fer-la el millor possible li he hagut de dedicar més hores de les que el curs certifica. No obstant, no vull queixar-me gratuïtament, ara que ja l'hem acabat i miro enrere veig que he crescut com a professional, he fet una petit pas endavant en molts aspectes i això hem satisfà i em fa sentir orgullosa de mi mateixa.

Per una altra banda, he conegut gent molt valuosa i que a més comparteix els meus interessos i inquietuds invers la feina la qual cosa m'ha fet sentir que no estic sola i m'he sentit molt recolzada.

Per concluir, valoro el curs de manera molt positiva, penso que mai hem de llençar la tovallola i seguir formant-nos com a persones i com a professionals, tot i que de vegades necessitem una petita empenta. Però sobretot, de tot el tipus de tasques que hem hagut de realitzar durant aquest curs, valoro especialment aquelles que m'han fet reflexionar, que m'han obert els ulls, que m'han donat la oportunitat d'expressar i verbalitzar pensaments que tinc i que em costa trobar ocasions per fer-ho. Personalment, el fet de poder escriure aquests pensaments m'ha ajudat molt a parar i pensar sobre les coses. La feina de mestre és una tasca molt difícil i sovint poc valorada. Per això hem de ser forts i treballar molt dur.

Crec que hem de transmetre aquests valors (d'esforç pel que estimem) als nostres alumnes i per això m'agradaria acabar amb una frase que des-de el moment que la vaig llegir m'ha acompanyat en moltes ocasions durant la meva vida. No és una frase dedicada a l'educació ni a l'aprenentatge a l'escola, però és una frase que es pot aplicar a qualsevol aspecte de la nostra vida i en la que jo penso molt sovint quan em trobo dificultats:

"Cuando hay una tormenta, todos los pájaros huyen, solo las águilas vuelan sobre la tormenta".

Molta sort a tothom i no ho oblideu que malgrat la nostra tasca ens exigeix fortalesa, motivació, esforç i gran dedicació és el que estimem fer i ens dona grans satisfaccions personals i això no té preu.

Tot i així no puc deixar de banda la meva part més crítica o rebel, que tot i que amb la maduresa es va relaxant tinc i com que no m'agradaria perdre mai aquest punt crític m'agradaria compartir amb vosaltres aquest video.

Avaluació

Aquí presento l'avaluació del blog de la meva companya.

Fitxa d'avaluació

Treball Educació Emocional

Comentari sobre el següent article de La contra del diàri La vanguardia: "Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra."

Lunes, 18 Octubre 2004     

Primerament, disculpar-me pel meu retard a l’hora de penjar la meva tasca. Tot i que l’article el vaig llegir ja fa dies, no havia tingut temps per poder fer la reflexió que mereix.

He de dir que he gaudit molt llegint aquest article, igual que quan vaig haver de comentar un altre sobre la intel·ligència. Aquest article és una entrevista a Mario Alonso Puig, cirurgià general i de l’aparell digestiu a l’Hospital de Madrid.

En aquesta entrevista es parla sobre el fet que s’estigui demostrant que les emocions poden afectar i influenciar un estat físic, fet que fins ara es quedava en mons filosòfics.

Mario Alonso Puig comenta “Puedo atestiguar que una persona ilusionada, comprometida, i que confía en sí misma puede ir mucho más allá de lo que cabría esperar por su trayectoria.” Considero aquesta primera resposta molt potent. Puc treure’n varies conclusions d’aquesta reflexió. No obstant, la idea que més em voltava pel cap tot just d’haver llegit aquesta frase és que, sovint, judgem als nostres alumnes (i a les persones en general com els companys) a partir d’unes capacitats intel·lectuals (o a partir de les capacitats intelectuals que nosaltres considerem que tenen), sense tenir en compte altres aspectes, com per exemple, el grau d’autoestima o confiança en ells mateixos/es.

Per una altra banda, després d’haver fet el taller i llegir aquest article, me n’adono que sovint, enfoquem l’educació i la nostra pràctica docent només desde l’ensenyament de continguts, valors i normes i que deixem totalment de banda l’ensenyament de les emocions i el seu control, abans ni tan sols m’havia plantejat aquest aspecte. Crec que aquest fet es deu a que a nosaltres tampoc ens ho varen ensenyar i que per tant tenim quasi el mateix desconeixement d’aquestes que els nostres alumnes. L’única diferència que hi podria haver és que sent més grans, hem pogut viure una sèrie d’experiències que han ajudat a l’aprenentatge i control de les emocions, sovint d’una manera autodidacta.

No obstant, intentant començar a posar en pràctica amb mi mateixa la Psiconeuroinmunobiología i tractant d’enfrontar-me a la por de sortir de la zona de confort( penso que sovint el fet d’autocompadir-nos ens fa sentir més conformes i segurs de nosaltres mateixos davant les situacions que desconeixem i per tant en les quals ens sentim incòmodes), vull fer un comentari positiu.

Avui en dia, l’educació emocional ja no sona com allò totalment desconegut,i tot i que la majoria de persones no sabem realment que és, estem molt més oberts a considerar la importància de les emocions en la vida diària, i per tant la importància que té poder transmetre-les a l’escola. Penso que és primordial que els docents ens enforcem en aprendre nous conceptes i que no ens limitem a reproduir el tipus d’ensenyament que varem rebre, obrint pas així a noves consideracions i pràctiques.

Alhora, en aquest cas, no tan sols ajudariem als nostres alumnes a formar-se com a persones, com a millor persones, sinó que nosaltres mateixos ens podriem enriquir fent així una societat en general millor. El coneixement i control de les nostres emocions ens ajuda a viure millor, a ser més feliços i a fer més feliços a aquells que ens envolten.

Realment me n’adono de la importància del tema que estem parlant i torno al principi del meu comentari, una persona ilusionada, comprometida i que confia en ella mateixa pot anar molt més enllà que el que podríem esperar a diferència d’algú que simplement es limita a desenvolupar només les seves capacitats intelectuals centrades en l’acumulació de coneixements teòrics sobre un tema.

Potser, si el tractament de les emocions s’haguès treballat i estudiat abans, ara no tants adults haurien de demanar l’ajuda de professionals per poder aprendre a expressar i a entendre totes les frustracions que la vida frenètica, i m’atreveixo a dir boja, d’avui en dia ens aporta, les quals fins ara podia considerar inevitables.

Conclueixo el meu comentari amb una frase que Mario Alonso Puig diu a l’entrevista i que m’ha fet pensar en tot això mirant cap a una direcció que sovint oblido que existeix: “Si nos aceptamos por lo que somos y por lo que no somos, podemos cambiar. Lo que se resiste persiste. La aceptación es el núcleo de la transformación.”

Penso que la meva manca de coneixement i control de les meves emcions m’han dificultat l’elaboració del meu comentari ja que sovint moltes emocions, pensaments, preocupacions, interrogants i inquietuds passen pel meu cap a gran velocitat sense que jo pugui assimilar-les i acceptar-les i conseqüentment reproduir-les adequadament. Com a mínim, he descobert aquest món emocional i penso treballar en aquesta direcció positivament i amb convicció i així doncs, “entrenar la meva ment”.

Taller diversitat, interculturalitat i avaluació: Activitat 1, Video sobre el Racisme

Activitat 1: reflexió a partir d'un video

A classe hem visionat un vídeo sobre el racisme el qual no ens ha deixat indiferents. Podríem dir que tots varem quedar impactats en acabar de veure'l. Personalment, m'ha fet reflexionar sobre moltes coses. Primerament, no puc deixar de banda que és un anunci publicitari i tot el que això comporta. És un anunci Tailandès i em pregunto, de quin tipus de publicitat estem envoltats? És veritablement el reflex del tipus de societat que, a nivell general i mundial, tenim? (tot i que no ens agradi reconèixer) O simplement, és una provocació per part del publicistes?

Deixant de banda tot el tema publicitari, aquest vídeo reflecteix un comportament i provoca una reacció. Manifesta una situació que, en menor o major nivell, succeeix en totes les societats. Alhora, posa en evidència el comportament, que tot i que pensem sigui incorrecte, moltes persones "tenim". Dic tenim i no "tenen" perquè tot i que crec que mai actuaria com ho fa la dona del vídeo, vull fer ús de la meva humilitat i no ser hipòcrita pensant en que no tinc cap prejudici (tot i que no m'agrada tenir-los). No obstant, penso amb molta convicció que aquest fet s'ha de canviar. No podem evitar L'educació que hem pogut rebre per la societat en general degut al moment en la historia en què vivim, però si podem ajudar a que això millori en el futur. De fet, en els meus 24 anys de vida, tot això ha canviat molt, afortunadament.

No obstant, puc afirmar que les persones en tenim, de prejudicis (siguin els que siguin) i em pregunto si és inevitable no tenir-los, això ja se m'escapa. M'agrada pensar que si que ho és i és en aquesta direcció en la que hem que treballar els mestres amb els nostres alumnes.

La integració de tots els alumnes a l'escola i a l'aula és responsabilitat nostra, dels adults. I ara, sense poder evitar-ho em pregunto: Com podem lluitar contra aquests prejudicis injustificats de les societats en general? Aquesta lluita, tot i que no solament nostra, és una tasca de l'escola i dels mestres.

Hem d'enfocar la diversitat, no tan des de la vessant cultural, sinó de qualsevol tipus, d'una manera positiva. Ens hem d'adonar dels beneficis que això comporta i no centrar-nos en les dificultats. Hem de veure en les capacitats dels altres una oportunitat per enriquir-nos i així ho hem de transmetre als nostres alumnes. El vídeo reflecteix una idea. "les persones de pell negra poden enfilar-se millor". Veig aquest enfocament, el fet de relacionar una habilitat amb un tipus de persona i amb unes característiques concretes, una equivocació. No obstant, si així fos, hauríem de pensar en aquest aspecte positivament i veure les avantatges que ens pot donar aquesta característica individual.

Tots podem aprendre els uns dels altres, sempre hi ha persones que saben més sobre alguna cosa i de les quals podem aprendre. De la mateixa manera, ens hem de valorar ja que aquest aprenentatge és produeix també a l'inversa i altres poden aprendre de coses que sabem o sabem fer nosaltres.
És aquesta, des de el meu punt de vista, la conclusió a la que hem de fer arribar als nostres alumnes, lluny de la idea de que hem d'integrar a tothom ja que "pobrets" també són persones.

"No donis arròs als pobres per un dia, ensenya'ls a cultivar el seus propis aliments perquè siguin autosuficients per tota la vida" De la mateixa manera, "No ensenyis a integrar a un alumne en concret amb unes característiques diferents, sinó ensenya a veure positivament les diferències, ja que tots ho som d'una manera o altre i aquest aprenentatge serà vàlid per sempre amb qualsevol persona."

Resumint, aquest video m'ha fet pensar, sobretot, en els prejudicis que tenim, sovint sense poder evitar-ho, sobre les capacitats i intencions dels altres a partir d'una aparença física o diferència cultural. Hem de trencar amb aquestes barreres desde l'escola i tractar la diversitat desde el positivisme fent veure als nostres alumnes els beneficis que aquesta ens comporta.

No explico més sobre el video, aquí el deixo, ja que sinó perdria la possibilitat de crear l'impacte sobre aquell/a que ho veu per primera vegada, privant de reflexions tant enriquidores com les que he pogut fer jo. 

Taller diversitat, interculturalitat i avaluació: Activitat 2

Aquí us presento les meves activitats que formen part de l'activitat 2 del taller de diversitat i interculturalitat fet al curs. La primera activitat és una explicació sobre el mètode del treball cooperatiu, el qual varem experimentar a classe. Dono també un exemple pràctic que es podria aplicar a l'ensenyament de la llengua anglesa. Seguidament, la segona activitat és un seguit d'orientacions que varem acordar a classe sobre què podem fer i com podem actuar quan tenim un alumne amb TDAH a l'aula.

El mètode del treball cooperatiu és, des de el meu punt de vista, molt efectiu per poder, no tan sols ensenyar continguts propis d'una àrea, sinó també continguts transversals com ara el treball en grup, la cooperació i la responsabilitat dins d'un grup. Per una altra banda, dóna la oportunitat a tots els alumnes a participar en una tasca comú, fent així que aquells alumnes que sempre passen desapercebuts tinguin també el seu petit protagonisme. També fa que tots, dins del grup, siguin iguals i pot neutralitzar a aquells líders que no deixen participar a altres alumnes, ja que necessiten de la feina de tots per poder elaborar una tasca final i grupal.

Pel que fa a les orientacions a un mestre que té un alumne amb TDAH, podríem concluir que el mestre ha de ser molt pacient, ha de treballar el reforç positiu seguint una varietat d'estratègies, ha de disposar d'un ampli ventall de recursos, tant didàctics com de dinàmiques de grup. A més a més, es fonamental el diàleg i treballar moltíssim la comunicació mestres-alumne-família. No podem oblidar que a l'escola sempre podem trobar companys que ens ajudin, com ara mestres que tinguin ja experiència en casos com aquests, mestres especialistes en educació especial, o fins i tot, els serveis externs.


A continuació us presento les meves activitats, feu clic:

Mètode cooperatiu- Orientacions per un mestre amb alumnes amb TDAH

Anàlisi de l'ordenació curricular Activitat 1: Esquema de l'organització del Decret 142/2007

Aquí us presento el meu esquema dels continguts del decret 142/2007 pel que fa a l'àmbit de llengües:

Esquema de l'organització del decret 142/2007 (àmbit de llengües)

La programació competencial activitat 2

En aquesta tasca presento una unitat de programació confeccionada per mi i l'anàlisi de la corresponent seguint la graella facilitada. Després d'haver fer aquest anàlisi, reflexiono sobre la feina fet i me n'adono que hi ha alguns aspectes que no havia tingut en compte a l'hora de fer aquesta unitat i d'altres que, tot i haver-los contemplat, no estan clarament reflectits. Així doncs, aquest anàlisi és fundamental per tal de poder millorar la nostra organització a l'hora de desenvolupar la tasca docent. 

Anàlisi UP