Reflexió sobre l'educació

1. El nus al llençol.

La presentació power point anomenada El nus al llençol m’ha fet pensar i reflexionar sobre diferents aspectes. En primer lloc, m’he adonat que sovint i en molts aspectes de la nostra vida pensem que com més quantitat de qualsevol cosa millor, però de vegades oblido que la qualitat és millor que la quantitat. En aquest cas, aquesta presentació ens parla d’un aspecte personal de la nostra vida, com pot ser el temps dedicat a les persones que estimem i que ens estimen, com la nostra familia.

He estat reflexionant i me n’adono que aquest concepte és perfectament aplicable a la meva professió. Quan tenim alumnes amb alguna necessitat, sobretot alumnes amb problemes emocionals, tendim a dedicar molt temps aquests alumnes, no només explicant més les coses o preparant materials adequats sinó també a cridant-los l’atenció i fins i tot enfadant-nos amb ells. Però, en el que em fa reflexionar aquest power point és si la meva angoxa per voler dedicar-los més temps (que no tinc ja que haig d’atendre a tota la diversitat del grup), és realment una angoixa justificada, o podria en canvi, dedicar-los menys temps però de més qualitat i obtenir potser així millors resultats. El fet d’un simple gest amb qualsevol alumne, pot ser més eficient que qualsevol paraula.

Seguint amb aquesta idea i per últim, penso després de veure aquest power point, si sovint disposo de la formació adequada per poder analitzar tots aquests aspectes en la meva vida professional i adequar-los a cada situació i alumne en concret. M’agradaria trobar per cada una de les diferents dificultats que em trobo en la meva pràctica diària, el meu “nus al llençol” amb cada un dels meus alumnes i així poder establir un vincle emocional que poguès ajudar-me a desenvolupar la meva tasca docent amb molta més qualitat i eficiència. És per això que la meva reflexió personal i final sobre aquesta presentació és la determinació de no oblidar-me d’això que acabo d’aprendre ara i que potser no tenia tant present com deuria fins aquest moment.

Quan varem posar en comú a classe aquesta reflexió, també vaig veure altres aspectes que suggeria aquesta presentació els quals jo no havia considerat, com per exemple, la importància que té la comunicació no verbal, el fet d’estar informats sobre les situacions familiars que poden estar vivint els nostres alumnes i sobretot la necessitat de establir una bona comunicació amb les famílies per tal de treballar juntament amb elles en la mateixa direcció.

Per concluir i resumir la meva reflexió, penso que haig de buscar sempre aquestes petites, però alhora grans, maneres de suplir la falta de temps per dedicar a un alumne amb fets que transformen el poc temps en temps de qualitat i que gestos tan significatius, poden ajudar a l’alumne molt més que hores d’explicació de qualsevol concepte relacionat amb la llengua anglesa.