Aquí us presento el meu esquema dels continguts del decret 142/2007 pel que fa a l'àmbit de llengües:
viernes, 25 de febrero de 2011
La programació competencial activitat 2
En aquesta tasca presento una unitat de programació confeccionada per mi i l'anàlisi de la corresponent seguint la graella facilitada. Després d'haver fer aquest anàlisi, reflexiono sobre la feina fet i me n'adono que hi ha alguns aspectes que no havia tingut en compte a l'hora de fer aquesta unitat i d'altres que, tot i haver-los contemplat, no estan clarament reflectits. Així doncs, aquest anàlisi és fundamental per tal de poder millorar la nostra organització a l'hora de desenvolupar la tasca docent.
Anàlisi UP
Anàlisi UP
domingo, 13 de febrero de 2011
Taller: tutoria, families i serveis externs. Activitat 1: Comentari sobre l'article "Una de cada diez cabezas piensan, nueve embisten" per Manuel Segura
Manuel Segura, doctor en Pedagogia, afirma que el saber pensar, el control emocional i els valors morals són tres pilars indispensables per ser persones. Planteja per una banda, la facilitat d'aprendre a pensar i per una altra la dificultat del control emocional. Comenta que els infants no reconeixen sempre les emocions que experimenten fent que el control d'aquestes es converteixi en un procés d'aprenentatge complex, arribant així a l'etapa adolescent on sovint es troba la depressió. Així doncs, posa en dubte el fet que els infants d'avui en dia creixin més ràpid afirmant que no perquè estiguin contínuament exposats a una àmplia varietat d'informació disponible estiguin en una etapa de maduresa més alta.
Després d?una reflexió breu sobre aquests tres pilars, l'entrevista pren direcció a l'àmbit escolar, segons Manuel Segura: "Nuestra sociedad educa en el individualismo y la competencia, pese a que las empresas piden gente que sepa trabajar en equipo".
Veu en el plantejament de dilemes morals, fent referència a Kohlberg, la manera d'ajudar als infants a construir els tres pilars imprescindibles per constituir-se com a persona. Des d?aquesta perspectiva, Segura enfoca aquest aprenentatge mitjançant el diàleg començant a les etapes més tempranes amb valors tan fonamentals com la paciència, l'estima i les normes clares concluint l'article afirmant "Ser persona és relacionar-se".
Després d?una reflexió breu sobre aquests tres pilars, l'entrevista pren direcció a l'àmbit escolar, segons Manuel Segura: "Nuestra sociedad educa en el individualismo y la competencia, pese a que las empresas piden gente que sepa trabajar en equipo".
Veu en el plantejament de dilemes morals, fent referència a Kohlberg, la manera d'ajudar als infants a construir els tres pilars imprescindibles per constituir-se com a persona. Des d?aquesta perspectiva, Segura enfoca aquest aprenentatge mitjançant el diàleg començant a les etapes més tempranes amb valors tan fonamentals com la paciència, l'estima i les normes clares concluint l'article afirmant "Ser persona és relacionar-se".
Penso en tot això i em pregunto: No som persones les que hem de educar i formar a altres persones? No ens hem de relacionar amb les persones que envolten els infants que tenim com alumnes?
Així doncs, com a mestre, no només haig de tenir els coneixements que haig de transmetre i ensenyar als meus alumnes, sinó que tot va més enllà.
Llegint aquest article, no puc evitar enrecordarme'n de l'entrevista que varem veure fa uns dies a Miguel Ángel Santos Guerra en la qual defensava la idea que no hem d'ensenyar quina és l'aigua bona per veure sinó ensenyar on es pot trobar aigua i saber identificar si és bona, donant així una eina no per una ocasió en concret, sinó per qualsevol altre en la que ens poguem trobar.
Així doncs, com a mestre, no només haig de tenir els coneixements que haig de transmetre i ensenyar als meus alumnes, sinó que tot va més enllà.
Llegint aquest article, no puc evitar enrecordarme'n de l'entrevista que varem veure fa uns dies a Miguel Ángel Santos Guerra en la qual defensava la idea que no hem d'ensenyar quina és l'aigua bona per veure sinó ensenyar on es pot trobar aigua i saber identificar si és bona, donant així una eina no per una ocasió en concret, sinó per qualsevol altre en la que ens poguem trobar.
Aixi doncs, reprenent l'article a analitzar ara, educant mitjançant el diàleg i la presentació de dilemes estem ajudant als nostres alumnes, no només a resoldre un conflicte en concret, sinó a adquirir estratègies aplicables a altres situacions conflictives que al llarg de la vida es poden trobar donant-los així la oportunitat de créixer, madurar i evolucionar com a persones. Formar persones: objectiu de la nostra tasca educativa.
No obstant, per desenvolupar la nostra tasca docent, és imprescindible relacionar-nos. Els nostres alumnes, no són ni "fulls en blanc" ni "meteorits". M'explico, tots els alumnes han viscut experiències prèvies a la que viuran amb nosaltres, les quals no podem ignorar i per una altra banda, tots els alumnes tenen un entorn, format per altres persones amb les quals ens és imprescindible relacionar-nos.
És per aquests motius, que és de vital importància que reflexionem i pensem sobre com ha de ser el nostre diàleg amb les famílies dels alumnes.
En el meu cas, ara sóc mestre especialista i veig aquesta part de la meva feina molt diferent a com ho vaig haver d'enfocar el curs passat quan era tutora. També després d'aquestes dues experiències tant diferents i del que hem treballat a classe, em pregunto si he estat jo formada des d'aquest punt de vista, si jo he estat guiada per poder enfocar aquest tema tal i com ho fan Segura i Santos. Si més no, tinc la inquietud de formar-me en aquest sentit, requisit que, des de el meu punt de vista, és indispensable per a qualsevol mestre, sigui tutor/ o no.
Hem de saber com comunicar-nos y com relacionar-nos, dues coses molt distintes al meu parer, per tal de fer efectiva la nostra tasca docent ja que per moltes hores que nosaltres estiguem amb els alumnes, la seva referència no només prové de la nostra persona, sinó de la societat en general i del seu entorn en concret. Per això, és importantíssim una bona relació i una bona comunicació entre nosaltres i aquest entorn familiar més proper al nen/a.
El fet de saber en quin estadi evolutiu del valor moral es troba la persona amb la que ens hem de comunicar, en aquest cas podria ser un pare o mare d'un alumne, ens ajudarà molt a comprendre com controlar la situació, a com controlar les emocions, tan les nostres com les que es poden desencadenar en la persona amb qui estem dialogant. No és, el control de les emocions, un altre cop un dels pilars que anomena Segura? No el podem descuidar doncs.
Com a mestre novell, m?inquieta tot aquest tema i espero mai deixar de fer-me preguntes i d?enfronar-me a dilemes per poder avançar i créixer com a persona, veig en aquesta evolució i en la pròpia experiència l?única manera de poder transmetre-la als meus alumnes.
No obstant, per desenvolupar la nostra tasca docent, és imprescindible relacionar-nos. Els nostres alumnes, no són ni "fulls en blanc" ni "meteorits". M'explico, tots els alumnes han viscut experiències prèvies a la que viuran amb nosaltres, les quals no podem ignorar i per una altra banda, tots els alumnes tenen un entorn, format per altres persones amb les quals ens és imprescindible relacionar-nos.
És per aquests motius, que és de vital importància que reflexionem i pensem sobre com ha de ser el nostre diàleg amb les famílies dels alumnes.
En el meu cas, ara sóc mestre especialista i veig aquesta part de la meva feina molt diferent a com ho vaig haver d'enfocar el curs passat quan era tutora. També després d'aquestes dues experiències tant diferents i del que hem treballat a classe, em pregunto si he estat jo formada des d'aquest punt de vista, si jo he estat guiada per poder enfocar aquest tema tal i com ho fan Segura i Santos. Si més no, tinc la inquietud de formar-me en aquest sentit, requisit que, des de el meu punt de vista, és indispensable per a qualsevol mestre, sigui tutor/ o no.
Hem de saber com comunicar-nos y com relacionar-nos, dues coses molt distintes al meu parer, per tal de fer efectiva la nostra tasca docent ja que per moltes hores que nosaltres estiguem amb els alumnes, la seva referència no només prové de la nostra persona, sinó de la societat en general i del seu entorn en concret. Per això, és importantíssim una bona relació i una bona comunicació entre nosaltres i aquest entorn familiar més proper al nen/a.
El fet de saber en quin estadi evolutiu del valor moral es troba la persona amb la que ens hem de comunicar, en aquest cas podria ser un pare o mare d'un alumne, ens ajudarà molt a comprendre com controlar la situació, a com controlar les emocions, tan les nostres com les que es poden desencadenar en la persona amb qui estem dialogant. No és, el control de les emocions, un altre cop un dels pilars que anomena Segura? No el podem descuidar doncs.
Com a mestre novell, m?inquieta tot aquest tema i espero mai deixar de fer-me preguntes i d?enfronar-me a dilemes per poder avançar i créixer com a persona, veig en aquesta evolució i en la pròpia experiència l?única manera de poder transmetre-la als meus alumnes.
domingo, 6 de febrero de 2011
Dinàmica d'aula i resolució de conflictes (II) Activitat 2: Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu.
Durant la darrera sessió del taller de resolució de conflictes varem tractar diferents casos que podem viure quan som tutors d'un grup. Aquí presento la meva activitat seguint el cicle reflexiu, fent primer un anàlisi individual del cas, seguidament les conclusions extretes de posar la meva opinió en comú amb el meu grup i per últim he explicat una situació semblant en la que hem vaig trobar jo com a tutora fent també així una proposta d'actuació en casos com aquest.
Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu
Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu
Dinàmica d'aula i resolució de conflictes (II) Activitat 1: Dinner for two
El vídeo titulat "Dinner for two" tracta de dos llangardaixos que estan sopant alguns insectes plàcidament durant la nit i que de sobte, es troben que volen menjar-se el mateix insecte. Per una altra banda, el tercer protagonista de la historia és una granota que, tot i que de vegades té dificultats per obtenir algun insecte que menjar, també està sopant i alhora mirant l'escena entre els dos llangardaixos.
El missatge principal que pretén donar aquest vídeo és el tractament d'un conflicte d'interessos. Els dos llangardaixos volen el mateix insecte i els dos el tenen agafat per un costat. Tenen doncs, un conflicte interpersonal. Tots dos utilitzen la força per aconseguir el que volen i cap cedeix, és a dir, competeixen entre ells sense tenir en compte l'altre. Es converteix en una baralla pel menjar, fins que els dos es veuen envoltats d'altres animals. Estan sobre una branca i per sota hi ha dos cocodrils, cada un d'ells amb la boca oberta preparat per menjar-se'ls. Fins que, només la seva supervivència els fa reaccionar i deixar l'insecte. S'ajuden entre ells per poder salvar-se de ser menjats pels cocodrils. Així doncs, cap dels dos es queda amb l'insecte, objecte de la baralla, sinó que va a parar, per casualitat, just on és la granota que se'l mira i està apunt de menjar-se'l fàcilment.
No obstant, la granota, que afronta el conflicte col•laborativament, decideix compartir l'àpat d'aquella nit amb els dos llangardaixos i dividir l'insecte en tres parts.
La situació que es representa en aquest vídeo és molt comú a l'aula. Depenent de l'edat dels alumnes i del grup, el fet de resoldre un conflicte interpersonal col•laborativament sovint planteja grans dificultats.És per això que el mestre ha de guiar als alumnes per tal d'aconseguir que progressivament resolguin els conflictes que puguin tenir amb els seus companys de la millor manera possible, és a dir, assertivament. El mestre, ha de transmetre una actitud positiva envers el conflicte, és a dir, ha de fer que els alumnes vegin la situació com una oportunitat per millorar i aprendre. Per una altra banda, ha de buscar estratègies per tal que els alumnes avaluïn el que ha passat i siguin capaços d'adonar-se'n del cost del conflicte (per exemple que es queden sense jugar al pati) fent així que per ells mateixos arribin a acords en els que les dues parts guanyin.
sábado, 5 de febrero de 2011
Dinàmica d'aula i resolució de conflictes (I) Activitat 2: tècnica sociomètrica
He realitzat un sociograma del grup-classe de cicle inicial de la meva escola. És un grup de 12 alumnes, sis nens i sis nenes. Per poder veure'l, si us plau, feu clic a la paraula Sociograma:
Dinàmica d'aula i resolució de conflictes (I) Activitat 1: tècnica de dinàmica de grup
Aquesta dinàmica l'he experimentat amb alumnes de cicle superior a l'inici de curs. No obstant, també es podria fer amb un grup que té conflites canviant les consignes o per quan arribem a un grup nou encara que ells ja es coneguin, per exemple quan tens una substitució com a tutora que saps que serà de llarga durada.
Taller Resolucio Conflite Act.1
Taller Resolucio Conflite Act.1
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)