Manuel Segura, doctor en Pedagogia, afirma que el saber pensar, el control emocional i els valors morals són tres pilars indispensables per ser persones. Planteja per una banda, la facilitat d'aprendre a pensar i per una altra la dificultat del control emocional. Comenta que els infants no reconeixen sempre les emocions que experimenten fent que el control d'aquestes es converteixi en un procés d'aprenentatge complex, arribant així a l'etapa adolescent on sovint es troba la depressió. Així doncs, posa en dubte el fet que els infants d'avui en dia creixin més ràpid afirmant que no perquè estiguin contínuament exposats a una àmplia varietat d'informació disponible estiguin en una etapa de maduresa més alta.
Després d?una reflexió breu sobre aquests tres pilars, l'entrevista pren direcció a l'àmbit escolar, segons Manuel Segura: "Nuestra sociedad educa en el individualismo y la competencia, pese a que las empresas piden gente que sepa trabajar en equipo".
Veu en el plantejament de dilemes morals, fent referència a Kohlberg, la manera d'ajudar als infants a construir els tres pilars imprescindibles per constituir-se com a persona. Des d?aquesta perspectiva, Segura enfoca aquest aprenentatge mitjançant el diàleg començant a les etapes més tempranes amb valors tan fonamentals com la paciència, l'estima i les normes clares concluint l'article afirmant "Ser persona és relacionar-se".
Després d?una reflexió breu sobre aquests tres pilars, l'entrevista pren direcció a l'àmbit escolar, segons Manuel Segura: "Nuestra sociedad educa en el individualismo y la competencia, pese a que las empresas piden gente que sepa trabajar en equipo".
Veu en el plantejament de dilemes morals, fent referència a Kohlberg, la manera d'ajudar als infants a construir els tres pilars imprescindibles per constituir-se com a persona. Des d?aquesta perspectiva, Segura enfoca aquest aprenentatge mitjançant el diàleg començant a les etapes més tempranes amb valors tan fonamentals com la paciència, l'estima i les normes clares concluint l'article afirmant "Ser persona és relacionar-se".
Penso en tot això i em pregunto: No som persones les que hem de educar i formar a altres persones? No ens hem de relacionar amb les persones que envolten els infants que tenim com alumnes?
Així doncs, com a mestre, no només haig de tenir els coneixements que haig de transmetre i ensenyar als meus alumnes, sinó que tot va més enllà.
Llegint aquest article, no puc evitar enrecordarme'n de l'entrevista que varem veure fa uns dies a Miguel Ángel Santos Guerra en la qual defensava la idea que no hem d'ensenyar quina és l'aigua bona per veure sinó ensenyar on es pot trobar aigua i saber identificar si és bona, donant així una eina no per una ocasió en concret, sinó per qualsevol altre en la que ens poguem trobar.
Així doncs, com a mestre, no només haig de tenir els coneixements que haig de transmetre i ensenyar als meus alumnes, sinó que tot va més enllà.
Llegint aquest article, no puc evitar enrecordarme'n de l'entrevista que varem veure fa uns dies a Miguel Ángel Santos Guerra en la qual defensava la idea que no hem d'ensenyar quina és l'aigua bona per veure sinó ensenyar on es pot trobar aigua i saber identificar si és bona, donant així una eina no per una ocasió en concret, sinó per qualsevol altre en la que ens poguem trobar.
Aixi doncs, reprenent l'article a analitzar ara, educant mitjançant el diàleg i la presentació de dilemes estem ajudant als nostres alumnes, no només a resoldre un conflicte en concret, sinó a adquirir estratègies aplicables a altres situacions conflictives que al llarg de la vida es poden trobar donant-los així la oportunitat de créixer, madurar i evolucionar com a persones. Formar persones: objectiu de la nostra tasca educativa.
No obstant, per desenvolupar la nostra tasca docent, és imprescindible relacionar-nos. Els nostres alumnes, no són ni "fulls en blanc" ni "meteorits". M'explico, tots els alumnes han viscut experiències prèvies a la que viuran amb nosaltres, les quals no podem ignorar i per una altra banda, tots els alumnes tenen un entorn, format per altres persones amb les quals ens és imprescindible relacionar-nos.
És per aquests motius, que és de vital importància que reflexionem i pensem sobre com ha de ser el nostre diàleg amb les famílies dels alumnes.
En el meu cas, ara sóc mestre especialista i veig aquesta part de la meva feina molt diferent a com ho vaig haver d'enfocar el curs passat quan era tutora. També després d'aquestes dues experiències tant diferents i del que hem treballat a classe, em pregunto si he estat jo formada des d'aquest punt de vista, si jo he estat guiada per poder enfocar aquest tema tal i com ho fan Segura i Santos. Si més no, tinc la inquietud de formar-me en aquest sentit, requisit que, des de el meu punt de vista, és indispensable per a qualsevol mestre, sigui tutor/ o no.
Hem de saber com comunicar-nos y com relacionar-nos, dues coses molt distintes al meu parer, per tal de fer efectiva la nostra tasca docent ja que per moltes hores que nosaltres estiguem amb els alumnes, la seva referència no només prové de la nostra persona, sinó de la societat en general i del seu entorn en concret. Per això, és importantíssim una bona relació i una bona comunicació entre nosaltres i aquest entorn familiar més proper al nen/a.
El fet de saber en quin estadi evolutiu del valor moral es troba la persona amb la que ens hem de comunicar, en aquest cas podria ser un pare o mare d'un alumne, ens ajudarà molt a comprendre com controlar la situació, a com controlar les emocions, tan les nostres com les que es poden desencadenar en la persona amb qui estem dialogant. No és, el control de les emocions, un altre cop un dels pilars que anomena Segura? No el podem descuidar doncs.
Com a mestre novell, m?inquieta tot aquest tema i espero mai deixar de fer-me preguntes i d?enfronar-me a dilemes per poder avançar i créixer com a persona, veig en aquesta evolució i en la pròpia experiència l?única manera de poder transmetre-la als meus alumnes.
No obstant, per desenvolupar la nostra tasca docent, és imprescindible relacionar-nos. Els nostres alumnes, no són ni "fulls en blanc" ni "meteorits". M'explico, tots els alumnes han viscut experiències prèvies a la que viuran amb nosaltres, les quals no podem ignorar i per una altra banda, tots els alumnes tenen un entorn, format per altres persones amb les quals ens és imprescindible relacionar-nos.
És per aquests motius, que és de vital importància que reflexionem i pensem sobre com ha de ser el nostre diàleg amb les famílies dels alumnes.
En el meu cas, ara sóc mestre especialista i veig aquesta part de la meva feina molt diferent a com ho vaig haver d'enfocar el curs passat quan era tutora. També després d'aquestes dues experiències tant diferents i del que hem treballat a classe, em pregunto si he estat jo formada des d'aquest punt de vista, si jo he estat guiada per poder enfocar aquest tema tal i com ho fan Segura i Santos. Si més no, tinc la inquietud de formar-me en aquest sentit, requisit que, des de el meu punt de vista, és indispensable per a qualsevol mestre, sigui tutor/ o no.
Hem de saber com comunicar-nos y com relacionar-nos, dues coses molt distintes al meu parer, per tal de fer efectiva la nostra tasca docent ja que per moltes hores que nosaltres estiguem amb els alumnes, la seva referència no només prové de la nostra persona, sinó de la societat en general i del seu entorn en concret. Per això, és importantíssim una bona relació i una bona comunicació entre nosaltres i aquest entorn familiar més proper al nen/a.
El fet de saber en quin estadi evolutiu del valor moral es troba la persona amb la que ens hem de comunicar, en aquest cas podria ser un pare o mare d'un alumne, ens ajudarà molt a comprendre com controlar la situació, a com controlar les emocions, tan les nostres com les que es poden desencadenar en la persona amb qui estem dialogant. No és, el control de les emocions, un altre cop un dels pilars que anomena Segura? No el podem descuidar doncs.
Com a mestre novell, m?inquieta tot aquest tema i espero mai deixar de fer-me preguntes i d?enfronar-me a dilemes per poder avançar i créixer com a persona, veig en aquesta evolució i en la pròpia experiència l?única manera de poder transmetre-la als meus alumnes.
Hola Alba,
ResponderEliminarmolt interessants les teves reflexions. Espero que les puguis aplicar en la teva tasca com a docent i que els resultats siguin positius. Sempre és important tenir ganes de preguntar-se coses, voler saber més. Enhorabona